Taller de creació i lectura d’imatges. Analitzem de Patito Feo. Algunes reflexions.

Des del Museu del Cinema tenim la voluntat de fomentar l’educació de l’art i la tècnica del cinema en particular i de la imatge en general. Per aconseguir-ho organitzem diverses activitats: cursos, tallers, projeccions de cinema, cinefòrums, visites a l’exposició permanent… adreçades a públics diferents: grups escolars, docents, famílies i a tota la ciutadania en general.

Una d’aquestes activitats és la que es va organitzar el passat dissabte dotze de febrer, que va consistir en un taller de formació adreçat als docents: el Taller de creació i lectura d’imatges. Analitzem Patito feo. Aquesta proposta va estar conduïda pels pedagogs Jorge Pozo i Anna Graviz, de la Universitat d’Estocolm, que són especialistes en educació en comunicació audiovisual i creadors del mètode NIMECO (nens, mitjans de comunicació i el seu coneixement). L’objectiu del taller era analitzar la sèrie argentina Patito feo. Una sèrie adreçada a joves i adults, però que ha estat entre els espectadors de cinc a deu anys on ha aconseguit més èxit. La sèrie explica la història d’una jove, suposadament lletja (tot i que al final de la sèrie es tornarà bonica) però bona persona. Curiosament aquest no és el personatge que més èxit ha tingut entre els espectadors sinó que han estat les seves antagonistes, unes noies guapíssimes i molt fashion, però males persones.

Durant la sessió de treball es va veure el primer capítol de Patito feo.

A continuació vam fer un treball i una posada en comú de l’anàlisi de la sèrie a partir del següent guió elaborat per NIMECO:

Contingut
De què tracta la sèrie? Fes-ne un breu resum. Podem comparar la nostra interpretació amb la informació presentada pels distribuïdors de la sèrie?Quin és el missatge que vol transmetre la sèrie? Què vol dir a l’espectador? Quins sentiments aporta la sèrie?Quin és el conflicte principal i el secundari? Quan es presenta el conflicte principal?

Forma
De quina forma es presenta la història? Hi ha alguna cosa que ressalti especialment? Cimenta els personatges, ambients i vestuaris? Quins angles de càmera utilitza? Com és la il•luminació? I els tipus de plans? I la música?

Títols
Quines associacions o expectatives crea el títol?

Dues de les reflexions que va sortir de l’anàlisi conjunta és que els personatges de la sèrie són extremadament estereotipats, i que és una sèrie amb marcades dicotomies: el bé i el mal, el camp i la ciutat, els rics i els pobres… No hi ha matisos sinó al contrari els extrems estan molt marcats. Per exemple, els personatges bons són molt bons i els personatges dolents són molt dolents. Gairebé tots els personatges menteixen, els nens es comporten com adolescents i els adults també. El món que presenta Patito feo té molt poc a veure amb el món d’un alumne de primària: doncs, per què ha tingut tant d’èxit? per què s’identifiquen amb la sèrie?

Un comentari interessant que va aparèixer durant el debat va ser el d’un pare preocupat perquè la seva filla, de només sis anys, era una seguidora de la sèrie i no creia que els models de persones que hi apareixien fossin un bon exemple per a la seva filla. Comentava que sabia que havia de ser més autoritari i apagar la televisió, però que no ho feia. Però, és això el que realment hem de fer? Hem d’apagar la televisió davant d’allò que els nostres infants veuen? Potser abans de prohibir, el que s’ha de fer és estimular el pensament crític dels nens i nenes davant d’aquestes imatges.

La proposta de Jorge Pozo i l’Anna Graviz és que els pares i mestres acompanyem als nens quan miren la televisió, i que a continuació parlem amb ells i hi establim un diàleg: què és el que més t’ha agradat? Per què? I el que menys? Els hem de deixar parlar i sobretot escoltar-los. El nostre sentit crític davant d’una sèrie o pel•lícula és molt diferent al que poden tenir els petits, per tant, serà a partir del diàleg que sabrem amb quin personatge s’identifiquen i què és el que realment entenen. Serà parlant amb ells quan fomentarem la reflexió crítica davant les pantalles.

La sèrie encara que no ens agradi és un reflex de la societat actual, una societat on la bellesa, la imatge, el culte al cos són valors que prevalen enfront de valors com l’esforç, el treball, la persistència….El que cal doncs, és que els nens i nenes aprenguin a ser crítics i reflexius davant de tots els missatges que reben dels mitjans de comunicació i aquesta és una responsabilitat compartida de tota la societat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: